Jorge Zepeda Patterson (Mazatlán, Sinaloa, 1952) ha dirigit diversos diaris mexicans i ha escrit assajos sobre les estructures de poder del seu país. Però va decidir abordar aquests mateixos temes des de la novel·la negra amb Los corruptores (2013). I el premi Planeta li ha arribat ja amb la seva segona obra de ficció,Milena o el fémur más bello del mundo, una història protagonitzada per una noia croata convertida en prostituta de luxe per les xarxes mafioses russes i ucraïneses que operen a Marbella.

-¿Quina relació hi ha entre aquesta novel·la i la seva obra anterior, Los corruptores?

-Es llegeixen en si mateixes, però he utilitzat una mica la manera de Henning Mankell. És a dir, incorporo part dels personatges de la novel·la anterior, els Azules, encara que en una conjuntura totalment diferent. Però el personatge central, que és Milena, és d'aquesta segona novel·la exclusivament.

-Per a qui no ha llegit Los corruptores, ¿qui són els Azules?

-Són uns amics de la infància que als 43-44 anys es tornen a retrobar. Tomás, un periodista que amb el temps es converteix en director d'un diari; Jaime, que ha estat director dels serveis d'espionatge a Mèxic, i Amelia, una activista social de causes feministes a qui les circumstàncies converteixen en líder del partit d'esquerres, són una espècie de justiciers que intervenen en la tragèdia que està vivint Milena, que com a resultat d'una vendetta arriba a Mèxic després d'haver estat explotada sexualment gairebé deu anys a Marbella, però atresorant una llibreta negra amb secrets explosius sobre cúpules de poder aquí a Espanya.

-El tema del tràfic de persones i l'explotació de la dona es podria haver tractat perfectament des de Mèxic. ¿Per què el trasllada a l'Est d'Europa i Espanya?